Català / Castellano    
  
El nostre hospital > Comunicació > Notícies
  Notícies
Anna Galera: “Com a dona, m’he sentit vulnerable i, desgraciadament, en moltes ocasions”

Anna Galera: “Com a dona, m’he sentit vulnerable i, desgraciadament, en moltes ocasions”

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona iniciem la campanya #LaIgualtatfaSalut #+Iguals+Sans, en la que presentarem 10 microcàpsules protagonitzades per professionals de Plató en les que ens explicaran la seva experiència i ens parlaran d'igualtat, de conciliació, educació, política, etc. No te'n perdis cap!

Author: Laia/dijous, 8 de març de 2018/Categories: Actualitat

Rate this article:
5.0
Els estereotips de gènere poden cristal·litzar en pors i inseguretats que acaben condicionant-nos. L’Anna Galera (Unitat de Gestió del Coneixement i Desenvolupament Professional de l’Hospital Plató de Barcelona) explica molt bé com algunes d’aquestes idees preconcebudes, en el cas de les dones, poden limitar la llibertat i el desenvolupament d’una vida plena: “M’he sentit vulnerable i, desgraciadament, en moltes ocasions. Un dels exemples més clars és el fet de tornar a casa sola, ja de nit. Algunes vegades m’he vist en una situació d’intimidació per part del taxista. Estic amb una sensació d’alerta permanent, fins que no he arribat”, explica.

És molt més que una percepció personal; aquests temors ronden pel cap de moltes dones i, per vergonya o orgull a reconèixer-los, els silenciem i reprimim. Finalment, en moments de complicitat i honestedat els acabem acceptant i, en fer-ho, respirem alleugerides.
  

La violència de gènere de la que parlen els mitjans ens recorda que com a societat arrosseguem aquesta xacra i que no podrem avançar realment fins que no hi trobem una solució. El passat 2017, hi va haver 1.382 agressions sexuals i 10.310 delictes contra la llibertat i intimitat sexual a tot Espanya, segons dades del Ministeri d’Interior publicades aquesta setmana. En ambdós casos s’ha experimentat un increment en relació al 2016 (d’un 10,6% en les primeres dades i d’un 7,5% en les segones).

A més de les agressions sexuals, el Ministeri inclou dins dels delictes “contra la llibertat i intimitat sexual” els casos de corrupció de menors o de persones amb una incapacitat, la pornografia infantil, l’assetjament sexual, els “de contacte mitjançant tecnologies amb menors de 13 anys amb fins sexuals”, la prostitució, l’exhibicionisme i la provocació sexual.

D’altra banda, cal prendre consciència que hi ha una gran diferència entre el fet que una persona pateixi aquest tipus d’abús i que acabi anant a una comissaria per explicar-ho. Espanya no és el país on més denúncies es presenten, precisament, i això, segons els experts, té a veure amb que hi ha més possibilitats que la víctima doni aquest pas si se sent segura i percep que tant la llei com la societat la protegiran.

Anglaterra, Alemanya, França o Suècia són alguns dels llocs on les persones que han passat per aquest calvari més trenquen l’estigma social que les rodeja i s’atreveixen a denunciar. El 2015, la UE presentava un informe a través del qual es va aportar molta llum a aquesta realitat: aquell any es van produir 215.000 crims de violència sexual, i 80.000 d’aquests van ser violacions.

A Suècia, amb 177 casos de violència sexual per cada 100.000 habitants registrats (21, a Espanya), és el país on aquests últims delictes s’han denunciat més.

Més enllà de les estadístiques, cal tenir en compte el sentiment de vulnerabilitat que viuen moltes dones. Aquest és fruit de la percepció de perill que desenvolupen en seguir les històries de violència de gènere als mitjans, però també persisteix perquè en el fons ja està integrat en l’ADN del gènere femení a cop de mites i missatges repetits generació rere generació.

Però no ens enganyem, a aquesta situació hi estem exposats tant dones com homes. Si bé és veritat que les primeres representen la major part de les víctimes per agressions sexuals i intimidació, els homes també les pateixen i acaben igual d’estigmatitzats socialment. Recordem, en aquest sentit, els casos de pederàstia que han sortit a la llum recentment a Espanya o a altres països: nenes i també molts nens de centres educatius van estar sotmesos (i segueixen estant-ho) durant anys a aquest tipus de pràctiques per part de professionals docents. El cine ja s’ha fet ressò d’aquesta realitat a través de la pel·lícula Spotlight

El moviment de dones actrius de Hollywood que han fet front comú davant l’escàndol del productor de cine Harvey Weinstein constitueix una altra fita en el camí i, sobretot, han fet palès que aquesta realitat no està condicionada pel fet de pertànyer a una classe social, per ser d’una nacionalitat o d’una altra, pel poder adquisitiu assolit, per la maduresa emocional, etc. Tots, totes hi estem exposades, i tots i totes formem part del problema i també de la solució.

Aquest curtmetratge francès, titulat Au Bout de la Rue (Al final del carrer), posa imatges i so a la por de tornar a casa sola de la que l’Anna Galera ens parla. Un gest, adaptat a les noves tecnologies, perquè aquest tabú surti de la foscor de la nit i es visibilitzi, sense pudors, amb la llum del dia.

 

Visualitza la història de l'Anna: https://youtu.be/NVkZjWONOWk


ANNA GALERA. Unitat de Gestió del Coneixement i Desenvolupament Professional de l’Hospital Plató de Barcelona.

Number of views (1460)/Comments (0)

Please login or register to post comments.

Copyright 2020 Hospital Plató. Desenvolupat per onmedic.com
  |  Privadesa