Català / Castellano    
  
El nostre hospital > Comunicació > Notícies
  Notícies
Montserrat Monge: “Acceptar el meu cos és el millor que he pogut fer”

Montserrat Monge: “Acceptar el meu cos és el millor que he pogut fer”

Amb motiu del Dia Internacional de la Dona presentem la sisena microcàpsula de la campanya #LaIgualtatfaSalut #+Iguals+Sans, en aquest cas, protagonitzada per la Montserrat Monge, cap d'unitat de gestió de la ciutadania de Plató.

Author: Laia/dimecres, 14 de març de 2018/Categories: Actualitat

Rate this article:
5.0

Montserrat Monge, cap de la Unitat de Gestió de la Ciutadania de l’Hospital Plató, aborda una de les qüestions de gènere que més polseguera han aixecat: el culte al cos. “Des de joveneta he lluitat contra ell amb dietes, fixant-me si era massa alta o massa baixa, etc. Acceptar-lo i acceptar-me, perquè els altres també ho facin, és el millor que he pogut fer”, assegura. I és que, pel fet de ser dones, moltes vegades sentim que hem d’”agradar”. Aquest és el missatge que ens arriba, cada vegada més acarnissadament i subtilment, de les xarxes socials i la publicitat, i sobretot de la moda i la cosmètica. Per fer-nos una idea de l’abast del seu negoci, aquestes indústries mouen cada any entorn els 21.660 milions d’euros. Una altra dada il·lustrativa és que segons la consultora Deloitte, Espanya és el país de la Unió Europea en el que la gent més s’apunta als gimnasos.


Els mitjans, però, no són els únics responsables, d’aquesta dèria per mantenir-se atractiva. Sembla haver-hi una idea universal del “ser dona” i de quin paper juga el cos en la relació amb el món exterior. És com si ja formés part de l’ADN, el fet de viure-hi condicionades. Així ho constata un estudi de la universitat nord-americana Johns Hopkins en el que es posa de manifest que les nenes i els nens, als 10 anys, ja tenen clar què s’espera d’elles i d’ells, pel fet de ser del gènere femení o masculí. I aquestes idees preconcebudes, segons l’informe, són més o menys les mateixes a qualsevol part del món, tant en societats pròsperes com en aquelles on hi ha més desigualtats.


De ben petites, les nenes tenen clar que el seu cos és clau, i aprenen a viure sent fidels a aquestes expectatives. Mentre que a Nova Delhi ho fan preservant-lo, perquè els han dit que pot representar-los una amenaça (han de vestir-se discretament, per evitar ser massa vistes), a Baltimore el concebem com un valor per lligar més. Aquests són alguns exemples que s’extreuen d’aquest anàlisi, titulat Global Early Adolescent Study, i que la universitat ha elaborat en col·laboració amb l’Organització Mundial de la Salut


Una altra de les conclusions, fruit d’estudiar les cultures de gènere de 15 països de tot el món, és que les nenes i els nens reben missatges molt diferents quant a la forma de relacionar-se. Mentre que a elles se les inculca la idea de quedar-se a casa i ajudar en les tasques domèstiques, ells són encoratjats a sortir i a explorar el món que els rodeja. Aquesta també és la vivència de la Montse Monge: “Recordo que de petita la meva mare sempre em deia que l’ajudés a comprar, a fer el llit, etc. I quan li preguntava per què jo i no els meus germans, ella em responia: perquè tu ets la nena. Ja de gran vaig seguir vivint amb aquesta idea integrada fins que vaig prendre consciència que m’estava carregant. Llavors, amb el meu marit, vaig canviar, i vaig comprovar que és possible trencar aquestes creences sense la necessitat de trencar amb la família”. 


Els experts van molt més enllà i alerten que aquests estereotips poden perjudicar, i molt, la salut mental i física dels menors, si no aprenen a interioritzar-los correctament. Posen l’èmfasi en les nenes, i afirmen que aquestes poden confondre la vulnerabilitat que projecten en elles aquests missatges preconcebuts amb una actitud de sotmetiment. Malalties com el SIDA o les de transmissió sexual són alguns dels riscos als que estan més exposades, tenint en compte aquests factors. 


Els experts també parlen de nivells més alts d’abandonament escolar o d’embarassos a edats molt joves, en els casos de nenes amb poca maduresa quant a la mirada de gènere. 


Històries com la de la Montse Monge il·lustren molt bé el camí que encara ens queda per recórrer, en aquest àmbit, i, sobretot, el repte al qual ens enfrontem perquè la societat canviï i comprengui, finalment, que la diferència no significa desigualtat. 

 

Visualitza el relat de la Montse: https://youtu.be/pwqLBPBeCLs

 

MONTSE MONGE. Cap de la Unitat de Gestió de la Ciutadania de l’Hospital Plató.

Number of views (3460)/Comments (0)

Please login or register to post comments.

Copyright 2019 Hospital Plató. Desenvolupat per onmedic.com
  |  Privadesa