Català / Castellano    
  
El nostre hospital > Comunicació > Notícies
  Notícies
Dr. Jordi Altés, director mèdic de l’Hospital Plató: <<Les vacunes han canviat la vida de les persones>>

Dr. Jordi Altés, director mèdic de l’Hospital Plató: <<Les vacunes han canviat la vida de les persones>>

Author: Cristina Grané/dimecres, 24 d’abril de 2019/Categories: Actualitat, Notícies

Rate this article:
4.5
Les vacunes tenen la missió de controlar les malalties infeccioses i ajuden a reforçar el sistema immunitari. Es tracta de la intervenció sanitària més econòmica i efectiva, i té una bona relació entre els beneficis i els riscos. En plena Setmana Europea de la Vacunació (del 22 al 28 d’abril), hem volgut tractar aquest tema amb el Dr. Jordi Altés, director mèdic de l’Hospital Plató.

 

Les vacunes són el mecanisme de prevenció de malalties infeccioses més estès. Però, en què consisteix exactament? Què són les vacunes?

Les vacunes són una preparació que s’obté a partir de microorganismes o un dels seus derivats. Quan s’administra una vacuna, proporciona una informació a l’organisme i el capacita per poder-se defensar contra una infecció determinada. Amb la vacuna el cos genera uns anticossos i si t’exposes a la malaltia, no el fa mal perquè et teu cos està preparat. En el fons, quan ens vacunem reproduïm a petita escala, i de forma controlada, una possible infecció.

Potser també cal recordar d’on ve la paraula vacuna, que és de la vaca. A finals del segle XVIII, el metge britànic Edward Jenner va observar que les persones que tenien contacte amb bestiar boví no agafava la Verola. Segurament, havien estat immunitzats pel contacte amb les vaques. Finalment va vacunar un nen de sis anys i el va exposar a persones amb verola i no es va contagiar. Ara fa 200 anys d’això i en qüestió d’un segle la malaltia va desaparèixer. De fet, des de l’any 1980 es considera una malaltia erradicada. No hi ha cap altra tractament al món que hagi pogut eliminar una malaltia humana, la vacuna sí.
 

Les reaccions adverses és una de les pors al voltant de les vacunes. En poden provocar?

A veure, en poden provocar però en gran part són reaccions adverses lleus, com ara una reacció en el punt d’injecció, una petita inflamació o fins i tot unes dècimes de temperatura corporal. S’ha discutit molt sobre efectes més greus, però s’ha pogut demostrar una relació en molt poques ocasions. La majoria de vacunes que estan al calendari vacunal són segures. Això sí, sempre pot haver-hi algú al·lèrgic a un dels components de la vacuna, per exemple, si està feta amb ou, però en general són molt segures.

Quan s’introdueix una nova vacuna al mercat, fins que no passa el temps, no es veu realment el marge de seguretat que té, però si apareixen al calendari de vacunacions, és que han seguit un procés de validació. Les que no han estat segures, que n’hi ha hagut al llarg de la història, s’han retirat.
 

Actualment quanta gent es vacuna? És suficient?

Podríem dir que hi ha una gran part de la societat que es vacuna i, de moment, és suficient, però no del tot. El nostre és un dels països amb més esperança de vida, i en gran part és gràcies a les vacunes. L’esperança de vida augmenta quan disminueix la mortalitat infantil, per tant s’ha de mantenir els nivells actuals de vacunació perquè sigui eficaç.

Existeixen dos tipus de vacunacions: les sistemàtiques, que tenen un calendari que afecta sobretot als infants, i les no sistemàtiques que són les que han de fer algunes persones que pateixen alguna malaltia determinada o que necessiten un tipus de protecció específic. En els nens, les vacunes sistemàtiques estan molt ben estandarditzades, tot i que van canviant sovint. Des de l’any 1980, que vam tenir el primer calendari vacunal a Catalunya, hem passat de 7 a 14 vacunes. Això provoca que els nens petits, durant els primers anys de vida, reben moltes vacunes, recollides en el “programa del nen sa”.

Tot i això, val molt la pena fer aquest calendari perquè s’ha demostrat que es redueixen les malalties de transmissió a la infància, com ara, el Xarampió. Si la població està vacunada amb més d’un 90%, pràcticament segur que no hi haurà xarampió. Però si això baixa, que és el que ha passat recentment a Nova York, on hi ha hagut un barri on la gent no ha vacunat els nens durant uns anys, no s’ha pogut garantir la immunitat de grup. Això significa que si no vacunes el teu fill, però el 90% dels nens amb els quals conviu estan vacunats, probablement el teu fill no es contagiarà, però si aquesta xifra baixa és quan hi ha risc que es reintrodueixin aquestes malalties.

L’argument de “jo no vacuno els nens i no els hi passa res!” no és vàlid! A aquests nens i nenes no els passa res perquè estan en un ambient de nens majoritàriament vacunats. Si estiguessin en un ambient amb menys cobertura vacunal, per exemple, a Afganistan, no seria el mateix.


Hi ha una part de la població que no vol vacunar-se. Què suposa per la resta de la societat?

En primer lloc suposa un risc per a ells mateixos, pels que no estan vacunats. De fet, hi ha hagut situacions molt tristes com el cas mortal que es va produir a Olot el 2015, en un nen no vacunat de diftèria. No vacunar el teu fill de tètanus, diftèria o pòlio no té justificació, ja que el benefici és molt clar. Que aquesta part de la societat no es vacuni, pot suposar un risc per a la salut pública, un risc per a la societat. Hem de tenir en compte que les vacunes no són 100% efectives, et protegeixen però sempre hi ha un marge d’error.   



I quins són els arguments d’aquesta part de la societat?

Un dels seus arguments és que en la naturalesa no hi ha vacunes. En part, tenen raó, però les malalties que realment són greus i tenen vacuna per combatre-les, si no et protegeixes, significa exposar-te. Estan en una filosofia de retorn a les coses naturals, que està molt bé, però que jo no puc compartir quan hi ha tantes evidències científiques. També creuen que hi ha malalties que no existeixes o que són poc freqüents. Un altre argument és que les vacunes són tòxiques i que provoquen malalties greus, però això ja s’ha demostrat que no és cert.


Amb els anys, l’índex de vacunació ha augmentat?

Hem arribat a uns nivells molt bons, d’entre el 90 i el 100%. El problema és que el moviment “antivacunes” ha trobat un gran altaveu a través de les xarxes socials, però no aplega a tanta gent. Són molt necessàries iniciatives com “La Setmana Europea de la Vacunació”, ja que s’han de recordar els grans avantatges que aporten les vacunes. 


I quins són els beneficis de vacunar-se? Són majors que els riscos?

Amb les vacunes sistemàtiques no hi ha cap dubte. D’altra banda, hi ha una sèrie de vacunes que són més noves amb les quals no està tant clar el seu benefici, sinó que s’ha d’individualitzar. En aquests casos és important el consell del metge de capçalera o del pediatre.

A més a més, les vacunes no només és una cosa dels infants, sinó que també se n’haurien de posar les persones majors de 65 anys, com ara la de la grip. La seva eficàcia és variable però de moment no tenim res més per prevenir-la i és una malaltia altament contagiosa. De fet, quan hi ha temporada de grip es contagia pràcticament la meitat de la població. De moment, l’única forma de prevenir-la és amb la vacuna que, tot i que no és perfecte, s’ha demostrat que pot disminuir els casos de grip, sobretot en pacients amb més risc, com ara les persones grans amb malalties cròniques. 


A aquí la vacunació no és obligatòria. Creu que és una possible solució o que hi jugaria en contra?

Personalment, penso que la llibertat individual preval davant de tot. No pots obligar a la gent a fer coses en contra de les seves creences, però com a societat sí que hauríem de posar límits. Per exemple, en una escola s’hauria de poder demanar el carnet vacunal quan un nen entra al centre. S’ha de saber si els nens estan vacunats o no perquè pot afectar els altres. En el fons, és un tema de responsabilitat col·lectiva. Per tant, crec que hi ha d’haver mecanismes per saber qui ho està i qui no, i intentar convèncer a les famílies que no vacunen que val la pena.

Per altra banda, hi ha el cas del personal sanitari. Als EUA no és obligatori, però està molt mal vist que no et vacunis si et dediques a la salut. Si hi ha aquesta part indirecta, podem aconseguir un major nombre de vacunacions. Ho hem de fer, ja no per nosaltres, sinó pels nostres pacients. Hauríem d’aspirar a un 75% de vacunació de la grip, però no arribem ni al 50%.


Parlem del calendari vacunal. Quin és el seu objectiu?

Quan naixem, durant uns mesos, tenim protecció que ens donen els anticossos de la nostra pròpia mare. Això es va acabant, i és quan s’ha d’introduir la vacunació davant d’aquells virus perillosos. Per aquest motiu es va elaborar aquet calendari, que és força intensiu els primers mesos de vida, i els primers anys, però l'objectiu és precisament per evitar que els infants agafin malalties que poden tenir seqüeles importants, com ara la pòlio.

Una de les últimes vacunes que s’ha incorporat és la del papil·loma humà. Es tracta d’una vacuna que es posa a l’edat preadolescent a les nenes, però de fet afecta tant a homes com a dones. El seu objectiu és prevenir el càncer de cèrvix, tot i que encara no es pot determinar la seva eficàcia perquè és molt recent. A Austràlia, però, fa 10 anys que l’han introduït en el calendari de vacunacions i el càncer de cèrvix ha caigut en picat, per tant, es demostra que és una bona vacuna.

Calendari de vacunacions vigent a Catalunya

 


Queda feina per fer encara, doncs! S’haurà de seguir investigant...

Oi tant! Com he comentat, tenim les 3 principals malalties pandèmiques: la tuberculosi, el paludisme i la sida, per les que no tenim una bona vacuna i si la trobéssim, seria la solució! Està clar que s’ha de seguir investigant. Amb les epidèmies noves, com l’Ebola, s’estan buscant noves vacunes també. 

És cert que quan surt una nova vacuna el preu és una mica excessiu, però darrere això hi ha una investigació de molts anys. A més a més, hi ha pocs laboratoris que creïn vacunes, això també és cert...


Per tant podríem dir que “sort en tenim de les vacunes!”, no? 

Exacte! Fa 100 anys en els pobles de pagès no era estrany morir-se d’un tètanus, i avui en dia no en veiem gairebé mai. És a dir, que una malaltia terrible es pot prevenir amb una vacuna i això és fascinant i increïble. Les vacunes han canviat la vida de les persones!


Moltes gràcies Dr. Altés!

Gràcies a vosaltres!

 

 

Number of views (1293)/Comments (0)

Tags:

Please login or register to post comments.

Copyright 2019 Hospital Plató. Desenvolupat per onmedic.com
  |  Privadesa