Català / Castellano    
  
El nostre hospital > Comunicació > Notícies
  Notícies

LA FIBROMIÀLGIA, LA MALALTIA DEL DOLOR

Dra. Rosó Vidal Sicart. Metgessa adjunta. Servei de Patologia del Dolor

Author: Cristina Grané/dimarts, 14 de maig de 2019/Categories: Consells de Salut

Rate this article:
No rating

La fibromiàlgia (FM) és una malaltia reconeguda el 1992 per l’Organització Mundial de la Salut.

Constitueix un dels problemes sanitaris més importants en els països desenvolupats i el seu tractament és complicat i requereix un abordatge multidisciplinari.

La FM es defineix com una malaltia on hi ha una alteració profunda i extensa del sistema nociceptiu que fa que el malalt experimenti un dolor intens, continu, amb una activació permanent dels sistemes d’alerta de l'organisme, la qual cosa comporta un esgotament dels mecanismes de control amb alteracions del descans nocturn, cansament i alteracions emocionals i cognitives.

La FM afecta un 2,4% de la població adulta a Espanya i és molt més freqüent en dones amb una proporció de 9:1 (dones/homes).

No es coneix la causa d’aquesta malaltia, però existeixen una sèrie de factors de risc:

  • Gènere femení
  • Antecedents familiars de FM
  • Dolor crònic o recurrent
  • Factors d’estrès

 

FISIOPATOLOGIA

Estudis recents demostren que el llindar del dolor en aquests pacients està disminuït i és generalitzat, afectant els teixits perifèrics (tendons, lligaments, ossos, etc.), provocant dolor davant d’estímuls no dolorosos.

Les persones amb FM pateixen una activació de les regions cerebrals que s’encarreguen del processament del dolor davant estímuls que no són nocius, cosa que les distingeix de les persones sense FM.

Aquesta hiperactivitat central no es produeix només davant d’estímuls, sinó també en repòs, cosa que s’ha demostrat en estudis de Ressonància Magnètica funcional (RMf).

Exploracions neurofisiològiques (potencials evocats per estimulació tèrmica) demostren un estat d’ hiperirritabilitat central del sistema de transmissió del dolor.

Diversos estudis portats a terme pel servei de Reumatologia de l’Hospital Clínic semblen demostrar que existiria una alteració a les fibres petites del sistema nociceptiu, compatible amb una polineuropatia de fibra fina d’àmplia distribució tissular.

Estudis amb tomografia amb emissió de positrons han vist que els pacients amb FM tenen una disminució de l’activitat dopaminèrgica en algunes àrees cerebrals amb una manca de resposta a l’estimulació dolorosa als ganglis de la base.

Per tant el que presenten els pacients amb FM i que s’ha definit com un estat d’hiperirritabilitat central, seria una alteració cerebral de l’equilibri excitació-inhibició.
 

 

SIMPTOMATOLOGIA

  1. DOLOR: És el símptoma més freqüent. El pacient el defineix com a constant, intens i que varia al llarg del dia, sent pitjor normalment al matí i tarda-nit. Es relaciona també amb l’activitat i el moviment i l’estrès emocional.
  2. FATIGA: Pot afectar més del 70% dels pacients amb FM.
  3. ALTERACIONS DE LA SON: Afecta sobretot la conciliació i el manteniment de la son, el pacient es queixa que es desperta amb freqüència i té la sensació de no haver descansat.
  4. SÍMPTOMES COGNITIUS: Dificultat per mantenir l’atenció, dèficit de memòria recent i dificultats per l’expressió verbal.
  5. SÍMPTOMES VEGETATIUS: Hipersudoració, mareig, sensació d’entumiment de mans, sequedat de pell i mucoses.
  6. SÍMPTOMES EMOCIONALS: Alteració de l’estat d’ànim, ansietat, depressió.

 

DIAGNÒSTIC

És clínic i es basa en la presència de dolor crònic generalitzat de més de 3 mesos de durada, continu en més de 3 quadrants corporals a ambdós costats del cos, per sobre i per sota de la cintura, i dolor a l’esquelet axial, raquis cervical o tòrax anterior. Dolor a la palpació de com a mínim 11 dels 18 punts sensibles de la FM.
 

 

TRACTAMENT

No hi ha un tractament etiològic per la FM.

Els diferents tractaments van dirigits a millorar els símptomes i la qualitat de vida, millorar la funcionalitat i augmentar la capacitat d’afrontament de la malaltia.

Per tant el tractament ha de ser multidisciplinari i basat en:

  1. Tractament farmacològic: Hi ha diferents fàrmacs que s’utilitzen basant-se en el seu mecanisme d’acció, uns per disminuir els mecanismes d’excitació del sistema nociceptiu i uns altres per augmentar els mecanismes d’inhibició del sistema nociceptiu.                                                                                                                                                              
  • Fàrmacs que disminueixen els mecanismes d’excitació: Pregabalina, gabapentina.
  • Fàrmacs que augmenten els mecanismes d’inhibició: Antidepressius tricíclics (amitriptilina, ciclobenzaprina, doxepina, imipramina, nortriptilina). Inhibidors duals de la recaptació de noradrenalina i serotonina (venlafaxina, duloxetina). Inhibidors selectius de la serotonina (citalopram, paroxetina, fluoxetina) . Altres recaptadors de bioamines (tramadol que té un doble mecanisme d’acció, actuant sobre els receptors i opioides i sobre la recaptació de serotonina i noradrenalina).
  • Altres fàrmacs analgèsics: Opiacis majors (oxicodona, fentanilo, tapentadol, etc.), el seu ús es reserva per a casos seleccionats. Altres fàrmacs en experimentació (cannabinoides, nabilona, naltrexona, antagonistes dels receptors NMDA).

2. Exercici físic: L’exercici físic aeròbic i la tonificació muscular ha demostrat resultats favorables en la millora dels símptomes de la FM.

3. Tractament cognitiu-conductual: S’ha observat un patró de comportament específic en els malalts de FM que es basa a alternar períodes breus d’activitat extenuant amb períodes perllongats d’inactivitat. La modificació d’aquest patró sembla que pot millorar la simptomatologia dolorosa. Sembla que la combinació del tractament farmacològic amb el tractament cognitiu-conductual pot millorar l’eficàcia dels 2 per separat.

4. Teràpia ocupacional: El seu objectiu és millorar la funcionalitat, intentant que el pacient s’adapti a les seves limitacions, mitjançant tècniques de conservació de l’energia, tècniques de maneig, estratègies de simplificació d’activitats laborals i canvis d’estil de vida.

 

CONCLUSIONS

La FM és una malaltia crònica complexa amb una etiologia encara no coneguda que provoca una gran afectació en la qualitat de vida i l’estat funcional dels malalts que la pateixen i que requereix un tractament multidisciplinari.

 

BIBLIOGRAFIA

Collado A, Conesa A. Tratamiento farmacológico de la fibromialgia. Fibromialgia: hacia la neuromodulación química. Reumatol Clin 2009;5(S2):27-31.

Collado A, Cuevas MA, Estrada MA, Florez M, Gioner V, Marin J, Pastor MA, Rodríguez J, Sanz R, López MR y Díaz de Torres P. Fibromialgia. Dirección General de ordenación Profesional, Cohesión del Sistema Nacional de Salud y Agencia de Calidad del Sistema Nacional de Salud. Ministerio de Sanidad, Polítioca Social e Igualdad. Madrid, 2011.

Goldenber DL. Pharmacological treatment of fibromyalgia and other chronic musculoskeletal pain. Besdt Practice  & Research Clinical Rheumatology 2007;21(3):499-511.

Háuser W, KloseP, Langhorst J, Moradi B, Steinbach M, Schiltenwolf M, Busch A. Efficacy of differents types of aerobic exercise in fibromyalgia syndrome: a sistematic review and meta-analysis of randomised controlled trials. Arthritis Res Ther 2010 May 10;12(3):R79.

Serra J, Collado A, Solà R, Antonelli F, Torres X, Salgueiro M et al. Hiperexcitable C nociceptors in fibromyalgia. Ann Neurol 2014;75(2):196-208.

Manual de Medicina del dolor. Fundamentos. Evaluación y tratamiento. 2016: 367-378.

 

Number of views (417)/Comments (0)

Please login or register to post comments.

Copyright 2019 Hospital Plató. Desenvolupat per onmedic.com
  |  Privadesa