Català / Castellano    
  
El nostre hospital > Comunicació > Notícies
  Notícies
Dr. Santiago Fernández, neuròleg de l’Hospital Plató: <<Les possibilitats que ens recuperem d’un Ictus són infinitament més altes avui en dia que fa 20 anys>>

Dr. Santiago Fernández, neuròleg de l’Hospital Plató: <<Les possibilitats que ens recuperem d’un Ictus són infinitament més altes avui en dia que fa 20 anys>>

Author: Cristina Grané/dilluns, 28 d’octubre de 2019/Categories: Actualitat, Notícies

Rate this article:
No rating
El 29 d’octubre se celebra el Dia Mundial de l’Ictus. Es tracta d’una iniciativa impulsada per l’Organització Mundial de l’Ictus (OMI), que té per objectiu sensibilitzar la població en la prevenció i el tractament de la malaltia. A Catalunya provoca més de 13.000 ingressos hospitalaris l’any, fet que significa que es produeix un ictus cada 40 minuts.   
En parlem amb el Dr. Santiago Fernández, neuròleg de l’Hospital Plató, per saber més sobre aquesta malaltia i com hem d’actuar davant d’un possible cas d’ictus.


Què és exactament l’Ictus?

Un ictus és qualsevol episodi agut d’un dèficit neurològic que és causat per un problema circulatori. Pot ser un ictus isquèmic, que es produeix quan es forma un coàgul i no deixa passar la sang, o un ictus hemorràgic, que és quan es trenca una artèria del cervell. És important fer aquesta diferenciació, però es recomana sempre parlar d’ictus en qualsevol dels dos casos. Tot i anomenar-ne ictus en ambdós casos, tenen causes diferents i les evolucions i símptomes dels pacients també ho són. 
 

Però, quins són els símptomes més comuns?

Els símptomes de l’ictus depenen de les zones del cervell que es veuen afectades. Si afecta l’àrea del llenguatge perquè no hi arriba la sang, tindríem una incapacitat per parlar o per articular el llenguatge. Podria ser també que es veiés afectada l’àrea motora i llavors tindríem una debilitat d’un costat del cos, que s’anomena una hemiplegia, o potser també un vertigen o un mal de cap molt intens. Pot provocar també una pèrdua de la sensibilitat d’un costat del cos o un dèficit visual. 
 

I davant dels símptomes hem de córrer, oi?

Exacte, és el més important! Conèixer bé aquests símptomes és fonamental perquè quan abans es pugui detectar l’ictus, abans es pot tractar. Ara hi ha uns tractaments que són molt efectius per desfer el coàgul que causa l’ictus isquèmic, però per poder fer el tractament ho hem d’agafar a temps, a les primeres hores, perquè si no el dany queda perpetuat. 
Si ho agafem a temps, podem evitar que aquesta zona del cervell acabi morint. Avui en dia tenim el Codi Ictus, un circuit establert que es posa en marxa quan una persona pateix un ictus i s’alerta el sistema sanitari. Amb ell es garanteix el trasllat urgent i prioritari del pacient a l’hospital més proper amb la capacitat diagnòstica i terapèutica adequades.
 

Com es pot prevenir l’Ictus? 

L’ictus és una malaltia vascular. L’origen, per tant, està en el fet que hi ha un problema als vasos sanguinis, i en un gran percentatge dels casos és provocat per l’arterioesclerosi. Una altra possible causa és la formació d’un coàgul al cor que viatja pel torrent sanguini fins al cervell produint una obstrucció. Així doncs, hem d’establir totes les mesures necessàries per evitar aquesta malaltia vascular. 
Un bon control dels factors de risc és imprescindible: no fumar, beure poc alcohol, controlar la diabetis mellitus, la hipertensió arterial, les pujades de colesterol, etc. L’objectiu és controlar tots els factors de risc que sabem que produeixen arterioesclerosi amb el risc també de trombosi o coàguls, per evitar  que això passi. També és important fer exercici físic i portar un estil de vida saludable. Aquesta seria la prevenció primària, i en cas que hi hagi un símptoma, trucar rapidíssim per activar el Codi Ictus i evitar que les seqüeles siguin greus. 
 

I si en pateixo un, què em faran a l’hospital?

Si algú pateix un ictus o en té sospites, el primer que es farà és una visita d’urgència a l’hospital pels metges del servei d’urgències i un neuròleg. Es realitzarà una exploració i si la sospita d’ictus es confirma, es fa una analítica, un electrocardiograma i una prova d’imatge cerebral, que normalment és un TAC. Amb tot això ja es pot tenir una primera aproximació diagnòstica. Si es considera que el pacient està tenint un ictus o l’ha tingut, la majoria de vegades el pacient ingressa a l’hospital, on se li fan més proves per tenir un diagnòstic de certesa de l’ictus, una ressonància magnètica. I finalment, també es fan un seguit de proves per saber la causa última d’aquest ictus. Pot ser perquè té una artèria obstruïda, perquè té un problema al cor o altres causes. Alhora que es realitzen totes aquestes proves, es comença el tractament que es considera necessari segons el tipus d’ictus que s’ha patit. 
 

Tot i això, la discapacitat pot persistir i afectar diferents àmbits de la vida diària. Què s’ha de fer, llavors?

En aquestes situacions serà necessari el tractament rehabilitador. En aquells casos que l’ictus provoca una seqüela neurològica, ja sigui un problema del llenguatge, afectació en una cama o debilitat a una part del cos, s’ha de planejar una rehabilitació. Si és un problema purament de llenguatge, per exemple, doncs s’haurà de fer logopèdia amb especialistes que ajuden a millorar aquesta funció. Si es tracta d’una afectació motora de la força, doncs es farà una rehabilitació encaminada a recuperar-la. 
 

L’ictus provoca sovint un impacte en les emocions de les persones afectades, que es coneix com  a “fragilitat emocional”. És una part que no es pot oblidar, oi?

Per descomptat! El tractament de l’ictus és un tractament multidisciplinari. En cas de tenir seqüeles després d’un ictus, és normal tenir problemes efectius o psicològics, ja que al ser una malaltia tan aguda, que provoca un canvi dràstic del teu estat d’un moment per l’altre, és un cop molt dur que requereix una adaptació. Per això, tenim la possibilitat de fer tractament en aquest sentit, en l’àmbit psicològic o fins i tot acudint a la consulta del metge psiquiatre.
 

L’ictus és un dels principals problemes de salut pública al nostre país i a tot el món. Més de 13.000 persones tenen un ictus cada any a Catalunya i és la causa de la mort de prop de 4.000 persones en el mateix període. Però, cap a on evoluciona la malaltia?

Actualment s’està estudiant per trobar quina és la millor estratègia per detectar i tractar els pacients amb ictus. Però el que sí que s’ha vist és que gràcies a les mesures de prevenció primària, i la insistència en el control dels factors de risc vascular, l’ictus es produeix en gent d’edat més avançada
Fa 15 anys els tractaments només es podien aplicar fins a les 3 hores des de l’inici de l’ictus. Ara, en canvi, amb les últimes investigacions es poden aplicar els tractaments fins a les 8 o 12 hores d’haver-lo patit. Això és una millora, que ajudarà a reduir les seqüeles provocades per l’ictus. En definitiva, podem dir que hi ha esperança, ja que sabem que si tenim un ictus i ho detectem a temps, les possibilitats que ens recuperem són infinitament més altes avui en dia que fa 20 anys, i això és un avenç impressionant. 


Moltes gràcies Dr. Fernández!

Gràcies a vosaltres!

 

 

Number of views (439)/Comments (0)

Tags:

Please login or register to post comments.

Copyright 2019 Hospital Plató. Desenvolupat per onmedic.com
  |  Privadesa